Francesc Lausín, periodista de la secció internacional d’El Periódico de Catalunya, visitava els estudis de COMRàdio per parlar amb l’equip del Tots x tots,  de la situació a l’Afganistan i del futur dels seus habitants. El Francesc havia conviscut com a enviat especial en aquest país amb els soldats de l’Aliança del Nord. D’aquest front, paralitzat des de feia dos o tres anys, i de la situació dramàtica que es vivia als campaments de refugiats va parlar-ne àmpliament el convidat des de l’altaveu del Tots per tots amb Francesc Triola.

Podeu escoltar el valuós testimoni del Francesc Lausín en aquesta emissió del programa.

Es defineix a si mateix com políticament incorrecte. De fet, la seva principal preocupació abans de començar l’entrevista és tractar d’esbrinar sobre què parlaran a l’espai Plural de la COM. Però aviat comença a prodigar-se amb les paraules, primer per parlar sobre Portugal i els seus ciutadans, el 30% dels quals voldrien ser espanyols. En aquest sentit, deia el convidat, no tenen pudor en admirar Espanya, com a la Gauche Divine li havia passat amb França. “A principis dels anys ’50 jo mateix vaig anar a viure a París”, afirmava l’Oriol. Amic de Dalí, de José Cela, de Delibes, recorda el tracte que rebia d’aquestes personalitats gràcies a la seva professió. “Dalí era un tio molt simpàtic, a Gala la teníem que aguantar, era un afegit”.

En la seva opinió, amb l’arribada del digital la fotografia havia rebut una bufetada ja que amb aquest nou suport tothom es creia que podia fer fotos. D’alguna manera la fotografia li havia deixat d’interessar –a ell, un dels grans professionals que ha donat el nostre país- perquè no hi havia feina. El digital havia influït molt en això, contribuint a que la professió esdevingués quelcom passat de moda. Dels valors de la burgesia, de les seves consideracions sobre les energies renovables passant pel nefast llegat que, deia, el comunisme va deixar a Rússia o els efectes positius que la televisió va tenir a la nostra societat, de tot això va polemitzar l’Oriol.

Us convidem a escoltar l’entrevista sencera, realitzada per Josep Maria Cano.

Al programa Els matins amb Josep Cuní del 22 de maig de 1998 el músic i pianista Albert Guinovart compartia micròfons amb l’Albert Monegal i el conductor del magazín matinal a COMRàdio, Josep Cuní.

Guinovart va parlar de la seva faceta com a compositor de les sintonies que diàriament es colaven a les llars de milions de telespectadors a través dels primers serials d’èxit que va fer TV3. Les músiques de “Nissaga de poder”, primer, i més tard de “Laberint d’ombres”, havien donat a conèixer el seu talent com a creador de bandes sonores.

Deia l’Albert que la gent no estava acostumada a sentir sintonies elaborades per una persona amb formació clàssica. Ell creia que qualsevol música per a televisió havia d’emprar músics i fer-se bé. Va parlar de les seves influències, provinents majoritàriament dels serials nord-americans que li havien marcat de jove, però també de la música francesa. En el cas de la sintonia de “Laberint d’ombres”, el convidat va explicar que l’Orquestra Simfònica del Vallès havia interpretat la peça voluntàriament, sense cobrar res. Ferran Monegal va quedar bocabadat davant d’aquest fet, ja que no entenia com un producte televisiu d’èxit no podia derivar part del seu pressupost per pagar la feina dels músics.

De la seva predilecció per l’obra de Gershwin i de la música com a vehicle per expressar els sentiments van parlar plegats en aquesta estona de ràdio; podeu tornar a escoltar-la aquí.

Maneres de viure, els caps de setmana de 8 a 11 del matí a COMRàdio. Dirigeix l’equip del programa Jordi Sacristán amb Carme Parras, Montse Huguet, Blanca Lucas i Pere Vives.

Si clicas podràs veure el video clip del programa.

El 29 de setembre, a les 18.00 h el Foment Cultural i Artístic de Molins de Rei ha acollit un homenatge a Miquel Armengol en reconeixement a la seva vàlua i trajectòria social, sobretot, en l’àmbit de la cultura i la comunicació local.

El juliol del 2010, el ple de l’Ajuntament de Molins de Rei va acordar nomenar el Sr. Miquel Armengol fill predilecte de Molins de Rei, a títol pòstum. Aquesta iniciativa va sorgir de 18 entitats de la vila que va sol·licitar la distinció per Miquel Armengol que va ser fundador i director de Ràdio Molins en els darrers 19 anys.

El ple municipal també va acordar que l’estudi número 1 de Ràdio Molins de Rei, emissora municipal, porti el nom de Miquel Armengol.

Us convidem a escoltar el darrer programa Bon dia havanera, realitzat des de Ràdio Molins de Rei per a COMRàdio, l’estiu de l’any 2009, presentat per Miquel Armengol. El  programa correspon al 30 d’agost de 2009.

Una unitat mòbil de COMRàdio va ser atacada aquest 29 de setembre  durant els aldarulls que es van produir a la Plaça Universitat de Barcelona. Una trentena de joves encaputxats  han llençat pedres contra les unitats mòbils dels mitjans de comunicació que estaven cobrint informativament la jornada de vaga general  i han trencat els vehicles amb bats de beisbol.
Els vidres de la unitat mòbil  i els retrovisors del cotxe han estat  esmicolats  en aquesta agressió.

COMRàdio denuncia l’actuació d’un grup de violents  que han volgut impedir  la tasca informativa  dels mitjans de comunicació.

Ara ja fa sis anys que el Fòrum Universal de les Cultures va tancar les seves portes a la ciutat que el va acollir, Barcelona. Nosaltres us convidem a rememorar la jornada del dia número 141, la darrera d’aquest gran esdeveniment, que va comptar amb la presència d’importants personalitats per fer balanç del que havia estat aquesta trobada que tantes polèmiques havia aixecat entre els ciutadans barcelonins. Podeu escoltar el discurs del president del Fòrum i alcalde de Barcelona, Joan Clos, qui va recalcar el paper fonamental dels participants, visitants, de tots els treballadors, de les empreses col·laboradores, del govern d’Espanya i de la Generalitat de Catalunya que l’havien fet possible. També es va referir a les persones discrepants quan va dir que els organitzadors no havien buscat la unanimitat en una societat, per fortuna, oberta i democràtica. El seu parlament era el més esperat d’aquesta cloenda. El príncep Felip va ser una de les altres presències destacades.

Podeu escoltar un fragment de les intervencions de Joan Clos i del príncep Felip en aquesta emotiva cerimònia de clausura. Els presentadors de la transmissió per COMRàdio eren Montse Prat i Franc Lluís.

El 26 de setembre de 2000, quan només havien passat tres dies de l’assassinat a mans d’ETA de José Luis Ruiz Casado, regidor del PP a Sant Adrià de Besòs, Eduardo Mendoza compareixia a la R-Pública de COMRàdio. El motiu principal d’aquesta entrevista era parlar de l’article “Basta ya”, que l’escriptor barceloní havia publicat al diari El País el mateix dia del crim.

Confessava als estudis de la COM que mai feia articles per mandra, bàsicament, i perquè creia que escriure al diari era una tasca molt difícil, fins i tot molt més difícil per a ell que escriure novel·les. Tot i això, en aquells moments havia considerat oportú manifestar públicament el seu rebuig al terrorisme de la banda armada, una actitud que exercia des de la seva responsabilitat com a intel·lectual i personalitat significativa de la vida civil del nostre país. L’escriptor Eduardo Mendoza era partidari d’adoptar una posició participativa i no indiferent, en la línia reivindicada pel seu amic Fernando Savater.

Vostè, li va dir el Joan Barril, ha dit que no és una persona particularment valenta, però el cert és que està plena d’actes valerosos. Podeu escoltar ara aquesta entrevista sencera.

Us convidem a escoltar el recorregut per la història del cinema que l’equip del Pretèrit perfecte havia preparat a l’emissió del 23 de març de 2002. Un itinerari molt interessant que es feia amb la col·laboració de persones estretament vinculades amb el món del cel·luloide: Fernando de Felipe, guionista i professor d’Història del Cinema a la Universitat Ramon Llull, Lluís Bonet, crític de cinema de La Vanguardia, i Cesc Gay, director de cinema nascut a Barcelona, aportaven els seus coneixements i la seva experiència en el sector per ajudar a traçar el dibuix d’un panorama cinematogràfic real, el que s’estava vivint llavors.

“En los ’80 la gente quería montar un grupo de rock, y en los ’90 y en este nuevo milenio la gente lo que quiere es dirigir una película de cine”, reflexionava el Fernando. En la seva opinió, les pel·lícules més interessants continuaven sent les que firmaven franctiradors, cineastes independents de qualsevol nacionalitat. Lluís Bonet va parlar de la funció didàctica del crític de cinema i de les cartes, sovint justificades, que havia rebut dels seus lectors per haver revelat detalls del final d’alguna pel·lícula. Cesc Gay va explicar a l’Adam que estava a punt de començar a rodar “A la ciutat”.

El programa també va comptar amb les opinions de Guillem Bou, professor d’Ingenieria Multimèdia a la Ramon Llull, i del col·laborador Jofre Font.

Podeu escoltar aquí aquest especial dedicat al cinema que va elaborar l’equip del Pretèrit perfecte.

El programa del cap de setmana Maneres de viure fa un resum informatiu setmanal. El setmanari s’emet els dissabtes de 8 a 9 del matí a COMRàdio, dins del magazín Maneres de viures amb Jordi Sacristan.