Benoir és un jove francès que ha estudiat comerç i que ha vingut a fer unes pràctiques al nostre país a una botiga de nadons. Vam anar a aquesta botiga de nadons a Gràcia per xerrar amb ell. Vam descobrir que en alguns llocs europeus no veuen amb bons ulls als catalans.
La Simela és grega tot i que ha viscut gairebé tota la vida a Alemanya. Fa dos anys que viu a Barcelona perquè hi estudia un màster i ens confirma que els alemanys no s’alimenten de cervesa i amanida de col!
L’europeu d’aquesta setmana es diu Neil, és escocès i va decidir venir a Barcelona principalment pel clima. Una raó molt lògica i sincera. Parla perfectament el català i va decidir aprendre’l per una raó també molt sincera i, alhora, molt catalana: perquè era “gratis” o com diu ell, que el parla correctíssimament: era de franc.
Erika Lust és d’Estocolm, de Suècia… L’any 2.000 va arribar a Barcelona amb una formació en ciències polítiques. Però no ha acabat de política. Si no de directora de cinema per adults des d’una vessant més pensada en la dona. És molt riallera i alegre. Erika veu la vida amb petits detalls i brilla quan pinta les seves pel·lícules amb pinzell petit. Per Erika som uns afortunats només pel fet de despertar-nos, que brilli el sol i que hi hagi llum…
La nostra europea va néixer a la mateixa ciutat que Marie Curie (amb dos premis Nobel pels seus descobriments en el camp de la radioactivitat). Una pista més: és del mateix país que Frederic Chopin. Com que també té sang catalana, molts diran que és doblement catalana… A Europeus, Amanda…. polonesa.
Patrick Süskind NO és l’europeu de qui parlarem… però va escriure: “Sembla una dona vella i grassa. Té els malucs massa amples i la cintura desastrosa… excessivament alta i poc estreta, i després la part de les espatlles, caigudes i raquítiques… és per tornar-se boig”. Patrick Süskind parlava d’un instrument. A europeus, Jean Baptiste, músic de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i marcat pel seu instrument: el violoncel.
“En la vida de hoy, el mundo sólo pertenece a los estúpidos, a los insensibles y a los agitados. El derecho a vivir y a triunfar se conquista hoy con los mismos procedimientos con que se conquista el internamiento en un manicomio: la incapacidad de pensar, la amoralidad y la hiperexcitación”. Miguel Figueredo no és egocèntric, ni estúpid, ni insensible ni amoral, ni fals. Per una vida d’autenticitat és capaç de deixar tot el que té. I per això es va plantar un dia a Barcelona amb el seu cotxe. Ara… ja fa tres anys que és aquí…
Va estudiar tecnologia dels aliments però treballa com a traductora. Cinc anys per aprendre un idioma i adonar-se d’alguns dels trets significatius de Catalunya. Per cert,… diu que es coneix molt poc del nostre país a l’exterior i li estranya algunes de les situacions que vivim…
Foto: Paratge lituà
I un divendres més, ampliarem horitzons obrint-nos a Europa. Veronika és de Budapest i té l’essència de la papríka….Per cert… sabeu que és la papríka? Descoberix-ho!
Aquest gran trajecte és el que va emprendre, una jove londinenca que ja fa 9 anys que es va establir a la capital catalana. Tot i que aquests dies no ho ha passat gaire bé (és seguidora de l’Arsenal… eliminat pel Barça a la Lliga de Campions), se sent molt còmode i adaptada a Barcelona. A més, ens ofereix un Fish & Chips, plat típic britànic, deliciosos!
La Caterina és periodista i la podem veure a Barcelona Televisió (BTV) fent els informatius estrangers. És una dona exhuberant i té un cabell molt semblant a la que podria ser la germana del mut dels germans Marx.
La Nicky prové de Brigthon, ciutat anglesa situada a una hora de Londres, a la costa. Més enllà de la universitat o festivals musicals, Brigthon és la ciutat anglesa amb major quantitat de fidels de la religió Jedi per habitant. Què és la religió Jedi? Us estareu preguntant… doncs bé, és un moviment no·teista inspirat en el guió de la saga de les pel·lícules de La Guerra de les Galàxies, de George Lucas. Doncs bé, des del 2001 és la 4a religió a Anglaterra. Cal dir, però que la Nicky, que va vindre a Barcelona per 6 mesos i ja porta 9 anys, no és Jedi.
L’Emilie és d’un poble de prop de la Rochelle a França. Ja porta cinc anys aquí. És d’aquelles persones que pensa que la millor forma d’entendre una cultura és submergir-se en ella. És reflexiva, amant de fer i de deixar fer i capaç de relativitzar la vida. Per ella, el millor és aprofitar el temps i no preocupar-se gaire… perquè la vida són quatre dies.
Foto: Port Vell de la Rochelle
La nostra europea d’aquesta setmana ens ha explicat que els esquirols han de guardar les llavors per l’hivern en molts caus. Tot i que quan arriba el fred només en mengen unes quantes. Sabeu la raó? Perquè s’obliden d’on les amaguen. Yule, d’Alemanya, a Europeus.
Foto: La Yule a COMRàdio
Alba. A més de ser nom de noia o la primera llum del matí, és el nom de la nació de l’europeu d’aquesta setmana, però en gaèlic. Brinden dient “slonche” i ho diuen quan prenen un got d’”aigua de vida”… En gaèlic [uske behja] “uisge beatha” i que els anglesos, al sentir-ho i no entendre-ho [uske behja] van convertir en la paraula whisky. A Europeus, Rory Lambert, escocès.
Aquest és l’europeu d’aquesta setmana a l’Extraradi, Lucho Tanev, un búlgar ex-jugador del CSKA de Sofia, i integrant de l’equip que es va enfrontar amb el Barça a les semifinals de la Recopa la temporada 88-89, que finalment es va endur el conjunt blaugrana en la recordada, i històrica final contra la Sampdòria, a Berna. També va jugar a casa nostra, al Sabadell. En l’actualitat regenta i és soci, conjuntament amb el també búlgar, Risto Stoixkov, d’un bar a la ciutat de Barcelona.
És una frase que ens ha suggerit Marcello Bellotti, traductor, professor d’italià i doblador de pel·lícules. Porta 5 anys i mig a Catalunya, fa un mes que s’ha tret el nivell C. És d’aquests italians molt expressius i que utilitza paraules tan curioses per parlar dels italians com el mot fidifragus.
Aniko diu que treballa com a directora d’expansió en els països de l’Est per a Mango però en realitat la seva professió és ambaixadora del pa amb tomàquet a Polònia, Croàcia, Hongria… perquè allà per on va fa promoció d’aquesta tradició tan catalana i única a tota Europa. És una Hongaresa molt guapa i a Catalunya, a més de descobrir el pa amb tomàquet, ha descobert que existien uns habitacles anomenats habitacions interiors.
Foto: Aniko, directora d’expansió en els països de l’Est per a Mango
