Clica i llegeix l’article  “Angoixats” publicat per Jordi Sacristán al diari www.lamalla.cat

L’actual crisi que estem vivim és molt més profunda del molts imaginaven, preveien i volien acceptar. Cada vegada sembla més evident que ens enfrontem a un canvi de model, de paradigma, que transformarà moltes de les realitats viscudes i construïdes en el darrer decenni, en aquesta dècada prodigiosa que ens va fer viure en un núvol, en molts sentits molt per sobre de les nostres possibilitats.
De fet dona d’Impressió que no estàvem preparats pel sotrac, que ens ha vingut de cop i que en la caiguda hem perdut el control i sobretot la perspectiva. L’angoixa s’agreuja entre nosaltres.
La crisi ens està canviant i tot apunta que moltes coses estant canviant profundament.
Tot plegat està deixant empremta en la ciutadania, està modificant algunes estructures socials, afectant de forma diversa l’estructura de classe que defineix les societats occidentals i que ha dimensionat en la bonança a l’anomenada classe mitjana.
El període recorregut des de l’aparició de la crisi i la seva acceptació és prou important com per començar a extreure’n conclusions i apuntar algunes tendències de futur. Tot i que les incerteses són encara profundes i significatives. I són aquests dubtes el que poden amenaçar o posar en perill la cohesió social.
Aquest és el marc que perfila l’estudi Societat catalana 2010, realitzat per l’associació catalana de sociologia, depenent de l’Institut d’estudis catalans. Una radiografia molt interessant del moment actual. Un treball que ha coordinat la sociòloga MARINA SUBIRATS.
Marina Subirats és catedràtica emèrita de sociologia per la Universitat autònoma de Barcelona. Va ser directora de l’Instituto de la Mujer depenent del Ministeri d’Assumptes socials i regidora d’educació a l’Ajuntament de Barcelona. De forma destacada ha projectat la seva mirada personal i professional al món de l’educació i de les dones.

La política viu moments de baixa afecció social. Les enquestes i els estats d’opinió mostren com la desconfiança ha fet creixer la distància entre els ciutadans i els seus representants polítics.
De vegades el votant té la sensació d’haver de triar “el mal menor”.
El buidatge ideològic ha estat important. En molts sentits l’economia a superat a la política, l’ha condicionat convertint-la en un instrument al servei dels mercats.
Davant d’aquesta situació que desmobilitza i desincentiva, hi ha qui des de l’amor per la política demanda un canvi de paradigma que ens faci tornar a creure realment en l’exercici democràtic, en la voluntat de servei, en la construcció d’idees que facin moure les societats.
Un d’aquest enamorats de la política que es resisteix a llençar la tovallola és el nostre convidat a l’espai Visió de Conjunt del Maneres de viure. Creu que la filosofia ha de tornar a la política, que cal més reflexió, transcendència i espiritualitat per tornar a donar-li valor.
En definitiva; calen idees, més i millors idees, ajustades als nous temps i a les noves demandes socials.
I aquest compendi de necessitats ha pres forma de llibre, breu, però altament interessant. Compartim un temps de conversa sobra la FILOPOLÍTICA amb ANTONI GUTIÉRREZ-RUBI, assessor en comunicació estratègia, col.laborador en diferents mitjans de comunicació i divulgador de la comunicació en l’acció política.

Aquest mes de gener hem compartit el temps de la conversa fragmentada amb el publicista retirat Lluís Bassat amb qui hem descobert part de la seva important col.lecció d’art contemporani, exposada a la Nau Gaudí de Mataró. Avui us oferim el darrer lliurament d’aquest relat de vida compartit amb Lluís Bassat. Envoltats d’art, enmig de quadres de Guinovart, Tàpies, Picasso o Miró… exposats en una nau industrial modernista dissenyada per Antoni Gaudí… un esclat de creativitat, de sensibilitat, d’enginy que ens ha servit per conversar amb un publicista de reconegut prestigi internacional; Lluís Bassat. Un home intuïtiu, innovador en el seu sector professional, apassionat… Enmig dels passadissos de la Nau Gaudí de Mataró parlem de vida amb Lluís Bassat.

Fugir dels nostres fantasmes. Fer net amb els traumes que ens acompanyen al llarg de la vida i que s’insereixen en el més profund del nostre esser, arrossegant conflictes ancestrals… com foraguitar aquests esperits, com despendre’ns d’aquestes pesades carregues… Des de sempre l’esser ha utilitzat tota mena de recursos per intentar sanar la ment. Per allunyar els neguits que ens paralitzen…
Avui explorem,ens atrevim amb la psicomagia. Una disciplina que neix de la conjuminació de tècniques com el tarot, el chamanisme, la psicologia, la filosofia o la vida. El pare del nostre convidat, Angel Jodorowsky, creador d’aquesta excèntrica psicoteràpia, definia la psicomagia com una derivació de la poesia, del teatre, és a dir una forma d’art, exclusiva d’aquell qui pot crear, endinsant-se en un món profund exclusiu de l’inconscient.
Parlar de psicomagia és parlar també de chamanisme una figura ancestral pràcticament reduïda a algunes tribus, que s’associa als esperits i a la mort i que el nostre convidat, seguint la tradició familiar, ha heretat com a teràpia per resoldre conflictes.

En el programa d’avui ens atrevim a endinsar-nos en aquest món de l’inconscient que té tants admiradors com a detractors amb la voluntat d’intentar aproximar-nos a la màgia dels sentiments en conversa amb Cristobal Jodoroswky.Un dels chamans contemporanis més originals.

((( JODOROSWKY és aquests dies a Barcelona per participar en un cicle de conferències i tallers organitzats pel Foro Misterico. Ahir parlava de Psicomàgia i Psicochamanisme, avui realitza un taller i el proper mes de març oferirà nous tallers (psicodiners; abundància i prosperitat )

La teoria més o menys escrita ens descriu la bondat com una actitud positiva i constructiva cap els altres, cap als éssers vius i les coses. La inclinació natural, gens forçada, cap el bé, qualitat associada al caràcter bondadós.
Plató considera que cometre una injustícia és pitjor que patir-la, ja que empobreix l’ànima… i això és el pitjor que li pot passar a l’ésser humà.
Kant parla de bona voluntat. Exercir una actitud bondadosa a partir d’aquest esperit, d’aquesta posició front la vida.
La bondat es construeix a partir dels valors i la moral. Es un procés educatiu, on l’entorn té una notable incidència.
Hi ha qui defensa que escollim la bondat quan deixem de creure que són els altres els culpables dels nostres mals….
Per afegir impressions a la pregunta desconcertant d’avui conversem uns instants amb un home bo… o com a mínim això pensem nosaltres a partir de la seva actitud pública i dels principis que defensa.

Ens acompanya ARCADI OLIVERES, professor titular del departament d’economia aplicada de la Universitat de Barcelona i activista per la justícia social i la pau. President de l’organització Justícia i PAU.

La Carme Parras enfila cap a Argentona, ca casa de la família Pera, per entrevistar la Maria Carme Itxart… la “meri” com l’anomenen a casa… la mare d’en Roger Pera un dels actors més versàtils de casa nostra que acaba d’estrenar la tragicomedia IN ON IT al Versus teatre. Un actor complet capaç de donar vida als personatges més extrems tant al teatre, al cinema com a la televisió… L’objectiu és esbrinar, en boca de la seva mare, com és en Roger Pera.

Trepitjant el terreny Rafael Vallbona ens anima a descobrir Vilanova i la geltrú, una vila abocada al marVilanova i la Geltrú ha estat sempre una vila abocada al mar. Per això no us ha d’estranyar la bellesa i el ben cuidat del seu front marítim. Pels vilanovins, el punt on el mar i la terra es troben és l’essència exacta del seu ésser. Recórrer el litoral de la ciutat de punta a cap i fer després un llarg trajecte pel centre per anar a cercar la Plaça de la vila, un dels indrets urbans més bells del país, és adquirir una dimensió exacte de com el mar ha construït la ciutat i les vides que hi habiten.

El punt de partida de la secció Cineclub és la pel.lícula ¿A quién ama Gilbert Grape? de l’any 1993 dirigida per Lasse Hallstrröm i protagonitzada per Johnny Dep i un joveníssim Leonardo di Caprio que ja apuntava maneres.
Ens trobem a Endora un remot poble dels Estats Units on viu la curiosa família Grape formada per una mare obesa que no surt de casa, el fill gran que exerceix de germà, el fil petit que pateix un transtorn mental i dues germanes més… una vida rutinària i plena de problemes que canviarà quan entri a la seva vida una nova veïna…