Clica i llegeix l’article “Coherències” que Jordi Sacristán publica aquesta setmana al diari www.lamalla.cat

Vivim temps de canvi i desconcert. La crisi econòmica marca la fi d’un cicle, d’una manera d’entendre i percebre la realitat, que transita cap a noves formes indefinides encara.
El nostre convidat considera que la gran revolució cultural que va viure el segle XX va ser la protagonitzada pel moviment hippy. Un moviment reactiu que va néixer als Estats Units de finals del seixanta, que experimenta amb les drogues, que escolta The Doors o Bob Dylan, que fa créixer el moviment Beat, que canvia el paradigma materialisme pel psicodèlic i l’economia per la consciència.
Un món que va descobrir i viure en primera persona LUIS RACIONERO, quan era un jove universitari de Barcelona que ampliava els estudis d’economia a Berkeley i que va quedar profundament marcat per aquella experiència de vida.
Un moment que l’escriptor Luis Racionero descriu en el llibre “Memorias de un liberal psicodèlico”, premi Gaziel de Biografies i memòries.
El seu darrer treball publicat gairebé al mateix temps que la novel·la “La muerte de Venus”, un relat sobre el renaixement, un entramat de passions en la Florència dels Medici del segle XV, un altre dels decorats històrics i sentimentals que des de sempre han fascinant LUIS RACIONERO, home polèmic, directe, intel·lectual brillant, seguidor de les filosofies orientals, ex-director de La Biblioteca Nacional d’Espanya.
LUIS RACIONERO ens acompanya dins l’espai Maneres de viure i pensar.

Arcadi Oliveres ha estat aquest mes de juny al centre de la polèmica, després de les tensions viscudes amb les mobilitzacions dels indignats i els incidents que una minoria va protagonitzar a les portes del Parlament i després de la dura carrega policial que els acampats a Plaça de Catalunya van viure el passat mes de maig.
Oliveres ha estat una veu permanentment crítica amb el sistema. Al llarg de dècades, a partir del treball en els moviments socials i per la pau, ha esdevingut un referent dels qui reclamen un món més just. Arcadi Oliveres ha estat una de les veus que ha donat sentit al moviment dels indignats.
Us oferim el darrer lliurament de la conversa fragmentada de juny, transitant amb Oliveres per la Plaça Catalunya enmig del campament dels indignats, un matí de finals de maig.

És l’Adelaida Tarín, la mare de Joan Pere Barret, un cirurgià plàstic que dirigeix la Unitat de Cremats i Cirurgia reparadora de l’Hospital Universitari de la Vall d’hebrón. Un home que va passar de l’anonimat a les primeres planes dels diaris, ara fa un any, per ser l’autor del primer transplantament de cara complet que es feia al món. La Carme Parras ha estat parlant amb la seva mare per conèixer millor qui hi ha darrera unes mans precises…

El Maneres de viure començava el seu camí els matins del cap de setmana a la ràdio el passat mes de setembre. Una de les veus que al llarg d’aquests mesos ens ha acompanyat en la reflexió sobre l’actualitat de la setmana ha estat el periodista i escriptor gironí Antoni Puigverd, que ens obert espais d’interpretació i reflexió sobre qüestions molt diverses de la vida pública.
L’estiu marca pauses en els relats. Intervals per merèixer un descans i mirar cap a d’altres paisatges d’interès, per continuar aprenen i meditant.
L’Antoni Puigverd, marca aquesta setmana pausa en els seus comentaris des de La finestra.

La temporada futbolística que hem deixat enrere ha estat d’alta intensitat. Tant, que ara els espais d’informació esportiva tenen grans dificultats per mantenir l’atenció d’espectadors, lectors i oients, immersos en una mena de letargia col·lectiva a l’espera de noves emocions.
Més enllà de les lectures estivals que ens parlen de possibles fixatges, dels estius de les estrelles del futbol, de renovades expectatives de cara a la temporada que ha d’arribar, avui us volem proposar lectures estivals que parlin del futbol. Una lectura estival, ja fa un temps, em va fer descobrir la dimensió i la cultura futbolística de l’escriptor mexicà Juan Villoro, amb aquell magnífic llibre titulat “Dios es redondo”.
Un Villoro que tenim el gust de seguir cada setmana al Maneres de viure, signant les magnifiques Cròniques a peu de gespa.

Cada setmana escoltem una veu que des d’Espanya ens parla de Catalunya. De com es projecta la imatge d’un territori al conjunt de l’estat, plural, divers i conformat per sensibilitats molt diverses. Un recorregut que ens permet percebre Catalunya des d’Espanya.
Ho fem de la mà de destacats pensadors, intel·lectuals, algun polític… veus que ens ajuden a percebre la imatge que projectem més enllà de casa nostra, i alhora a reflexionar sobre possibles distorsions que es donen en els diferents àmbits. Així ho hem fet, entre d’altres, amb Suso de Toro, Santos Juliá, Álvaro Pombo, Enrique Gil Calvo, Iñaki Gabilondo, Javier Pradera, Iñaki Anasagasti…
Avui ens volem aproximar al món de la Cultura i de l’Art i conversar una estona amb un referent d’aquest àmbit a nivell d’estat i a nivell internacional: Manuel Borja-Villel, historiador de l’art, nascut a Burrina, Castelló, que des de l’any 2008 dirigeix el Museu Reina Sofia.

Rafael Vallbona ens envia postals sonores escrites amb la ploma de qui coneix bé el seu petit país.
Avui ens explica una tradició ancestral, la festa de les falles a Isil, una petita comunitat de cent persones de l’Alt Àneu.

Dirigida per Clint Eastwood l’any 2004 i protagonitzada per ell mateix, Morgan Freeman i Hillary Swank. Es basa en la novel.la Rope Burns: stories From the Corner de Toole. Narra la història de Frankie, un veterà entrenador de boxa jubilat que s’encarrega d’entrenar una jove que vol pujar al ring. Tot i que va contra el seu criteri Frankie accedeix a entrenar la noia que aconegueix el que vol a canvi de pagar un preu molt alt. Un accient al riing la deixa tetraplègica de coll cap avall i resta en un llit ambm respiració assistida. la prova més dura per a Frankie arriba quan la jove li demana que l’ajudi a morir.
La pel.lícula va rebre 4 Oscar a millor pel.lícula; millor director; millor actriu principal i millor actor de secundari.

Si voleu més informació sobre l’eutanàsia a Catalunya podeu clicar aquest link.

Avui descobrirem la música que fa feliç un dels membres de Tricicle des de 1979, gairebé 30 anys, doncs, sense baixar dels escenaris per interpretar arreu del món set obres teatrals: Maniac, Exit, Slastic, Terrific, Entretrès, Sit i Garric, qe han vist milions de persones. Entre muntatge i muntatge també ha deixat la seva empremta en altres àmbits com ara sèries de televisió, guions per dibuixos animats, campanyes de publicitat, adaptacions d’òpera, cinema, prouccions teatrals…Aquests dies ha començat els assajos amb la companyia La Grappa Teatre per un nou espectable, titulat Entrevista amb un vampir que al final va resultar no ser-ho tant que dirigeix Paco Mir, el segon amb aquesta companyia i que tenen previst estrenar a finals d’estiu, que serà quan faran temporada a Barcelona i gira per Catalunya. Sobre les preferències musicals de Paco Mir, diu que es decanta pel jazz de veus femenines, també la música clàssica…Spotify li ajuda a descobrir noves formacions musicals, dels gèneres que siguin. Posats a triar un músic i intèrpret, ho té clar, Cole Porter

Hi ha ciutats que no et són pròpies que en ser descobertes et captiven, generen un vincle de per vida que les manté vives i presents malgrat el pas del temps.
Ciutats amb un encant evident. Altres amb un encant molt més subtil que convé descobrir per enamorar-se.
Una ciutat ens pot canviar la vida. Pot esdevenir un punt d’inflexió, un començar de nou.
Avui us convidem a endinsar-vos en un laberint. En l’entramat complex d’una trama urbana única en el món.
Tot seguit descobrirem el laberint venecià, la Venècia més misteriosa i secreta, aquella que viu darrera del Gran Canal i els seus palaus.
Una descoberta que ens convida a caminar per anar a cap lloc. Un itinerari que ens permetrà la bellesa del discret, del detall, del que resulta mínim. Una observació que va molt més enllà un recorregut turístic i que ens convida a fixar-nos en la dimensió psicològica i moral d’una ciutat fascinant i decadent.
Un recorregut pel qual ens guia l’escriptora veneçolana MARINA GASPARINI, que acaba de publicar un llibre deliciós LABERINTO VENECIANO.
Una veneçolana que va enamorar-se un dia de Venècia on hi viu des de fa més d’una dècada. Una ciutat que expressa una Manera de viure millor.