Vivim envoltats d’informació. Sobresaturats d’estímuls. Missatges que consumim pràcticament en temps real i que ens aporten pinzellades breus del que està passant. Grans corrents informatives que ens serveixen els elements bàsics per poder anar per la vida minimament informat.

Ens hem acostumat a l’alta velocitat i a la multiplicitat de canals d’informació. Un canvi de model que ha fet que els periodistes ens veiem sovint obligats a transitar entre la banalitat i la velocitat, comprimint l’actualitat en flashos que puguin ser consumits sense pensar massa, ni aturar-se. Fins i tot l’opinió es projecta sovint encapsulada. Si ens cal, acudim a tota mena d’apòstols mediàtics, fabricants d’opinió pública de tots els colors possibles, fent nostre el seu pensament.

Aquesta forma de fer resulta pràctica, fins i tot rendible a nivell empresarial. Als ciutadans ens resulta còmode, però alhora ens construeix com a éssers més fràgils i vulnerables a la propaganda o a la infoxicació. Ens vincula emocionalment als mitjans d’informació, ens banalitza.

Front a la simplificació, la realitat que vivim és extremadament complexa. D’una complexitat apassionant. Ens demanda d’esforç i dificultat en la seva comprensió total. I en la interpretació d’aquesta realitat convulsa, colpejada per la crisi econòmica que ens retalla i ens fa més febles com a societat, els mitjans de comunicació, sobretot els públics, hem de saber integrar aquest espai d’interpretació de la realitat, en les nostres propostes comunicatives.

Hem d’obrir portes al coneixement, generar reflexions útils, anar una mica més enllà de l’estímul plaent i instantani, per reivindicar-nos com elements claus en la socialització del coneixement. Hi ha ciutadans que demanden aquesta mena de productes, que complementen la seva curiositat sumant impressions que els ajudin a formar el seu propi pensament. Volen que els facin dubtar. Busquen arguments que els siguin útils. Persones que transiten encuriosides per la vida, cercant veus que els il·lustrin sobre la complexitat.

Aquest diumenge 24 de juliol, finalitza la primera temporada del Maneres de viure de COMRàdio. Un programa de cap de setmana que us ha proposat entreteniment útil, des d’una ràdio pública. Emissora que ha viscut enguany moments de dificultat i que ha hagut de reivindicar el seu paper de proximitat front als qui menystenen la funció del servei públic. Un mitjans públics però, que hem de radicalitzar i optimitzar, ara més que mai, aquesta funció.

Una temporada on la comunitat d’oients del Maneres de viure ha anat creixent, sumant i multiplicant complicitats, confirmant que més enllà de la simplicitat hi ha moltes persones que volen dedicar temps a explorar la profunditat. Una immensa minoria, que vol alguna cosa més que una pinzellada ràpida i de traç gruixut.

En nom de tots els qui fem el Maneres de viure, moltes gràcies. Ens escoltem a partir del 3 de setembre. Bon estiu.

Veus diverses ens han il·lustrat des del pensament sobre els temps que ens ha tocat viure. Temps de malestar i dificultat, efecte de la dura crisi econòmica que ens colpeja i dels canvis accelerats que es produeixen en molts nivells de la vida quotidiana.
Societat de la informació que aboca un superàvit de notícies difícilment assumibles i que en canvi mostra extremes complexitats per generar un nou pensament a partir de les noves situacions plantejades.
Diu el nostre convidat que no resulta fàcil ser contemporani en el present. Contemporani designa el desafiament de fer el present habitable. Què volem fer en aquest món.
A partir d’aquesta necessitat, pensadors contemporanis formulen una reflexió a l’entorn del present observant la realitat a partir de les persones del verb, JO, TU, ELL, NOSALTRES, VOSALTRES, ELLS, però des de la interpretació filosòfica d’aquestes persones del verb.
El filòsof MANUEL CRUZ coordina una obra col·lectiva que reflexiona sobre aquestes qüestions a partir de l’aportació de diferents professors de filosofia. Un grup de treball que projecta mirades al món on vivim.
LAS PERSONAS DEL VERBO FILOSÓFICO
MANUEL CRUZ, un dels primers convidats del Maneres de viure, ens acompanya en la darrera edició de la primera temporada del programa. CRUZ és catedràtic de filosofia contemporània a la Universitat de Barcelona, director de la col·lecció Pensament Herder, autor de nombrosos assajos sobre filosofia i vida quotidiana i director de la revista Barcelona Metropolis. Col·labora en diferents mitjans de comunicació

Acabem el programa amb la mirada atenta a espais propers en l’espai i el temps que es transformen per la intervenció directa de l’home. Rafael Vallbona ens envia postals sonores escrites amb la ploma de qui coneix bé el seu petit país.
Avui Rafael Vallbona acomiada la temporada amb un elogi a a la vida local.

Obrim el temps de la conversa fragmentada. Un espai que al llarg de la temporada ens ha estat útil per descobrir relats de vida compartits, en trànsit, per un espai concret.
Converses improvisades, enregistrades lluny dels estudis de ràdio, sense pressa, donant valor al diàleg que va sorgint.
Moncho, Josep Maria Pou, Carme Ruscalleda, Javier Cercas, l’Abad de Montserrat Josep Maria Soler, Lluís Bassat, John Carlin, Guillem Terribas, Maruja Torres, Arcadi Oliveres i aquest mes de juliol Josef Ajram, han estat els protagonistes d’aquest espai singular del Maneres de viure.
Avui darrer lliurament de la conversa de juliol amb l’ultrafondista i especulador borsari Josef Ajram.

Pep Guardiola oferia una roda de premsa el passat dimarts on s’oficialitzava el retorn a la normalitat després de les vacances. El Barça ha estat el darrer equip de primera divisió en tornar a la feina. La pretemporada del màxim rival, el Reial Madrid, començava dies abans en terres americanes. El segon acte del duel Mourinho / Guardiola és a punt de començar i promet emocions fortes.
Veure’m la capacitat de resistència del Barça i la capacitat de reinvenció del Madrid. Veure’m que dona de si el relat de la que diuen és la millor lliga del món.

El Maneres de viure hem començat cadascun dels programes coneixent de quina manera viuen persones anònimes, condicionades per algun fet que els ha cambiat la vida, ja fos casual, buscat o accidental. Persones que han viscut experiències que els han marcat fins a tal punt que han vist alterat el seu dia a dia. Horaris rocambolescos, professions sacrificades, joves emprenedors i emprenedores, canvis de vida voluntaris i altres obligats per temes laborals…..en repassem alguns. Com també fem balanç de la secció Condició de mare amb la Carme Parras amb qui a l’inici de la temporada ens posavem un repte: conèixer persones que han fet carreres brillants en diferents àmbits de la vida a través dels ulls de les seves mares. Setmana rera setmana hem conegut artistes, investigadors, polítics, esportistes d’èlit gràcies als records de mares emocionades que feien memòria dels moments més feliços, intensos, emocionants, difícils que han viscut al costat dels seus fills. mares que ens han obert els seu cor i ens han permès conèixer perquè són com són alguns dels profesisonals de més vàlua que tenim a casa nostra. També amb la Blanca Lucas fem repàs dels entrevistats fragmentats amb qui ha transitat en Jordi Sacristan aquesta temporada.

La pel.lícula d’Ang Lee “Brokeback mountain” basada en un relat breu d’Annie Proulx e serveix de punt de partida del Cineclub en el que la filòloga Carmen Gallego planteja la pregunta: Vivim encara en una societat homofòbica?
La película relata la historia d’ Ennis Del Mar (Heath Ledger) i Jack Twist (Jake Gyllenhaal), dos joves que es coneixen i s’enamoren mentre fan de pastors d’ovelles a les muntanyes de Wyoming, als Estats Units. La història narra la història de les seves vides i la seva complexa relació homosexual en un món d’homes.

Acabat de llicenciar en medicina i pendent de l’especialitat en psiquiatria, aquell metge rural d’un poble de la Costa Brava observava el temps. La tramuntana colpejava els paisatges i la seves gents, els modelava… un vent intents, a ràfegues, sorollós, que podia bufar dies, penetrant inexorablement en les ments de les persones… Aquell vent modelava els caràcters, definia una forma de fer i afectava el comportament. Potser per tot això, tocat per la tramuntana, el jove metge rural va observar i aprendre dels seus pacients que vinculaven meteorologia a les malalties i els malestars.
Aquella experiència el va marcar. Tant que en condició de psiquiatre va aprofundir en el seu coneixement i abast.
Viure en primavera i tardor és diferent a l’estiu i el hivern. La llum, la temperatura, la pluja o el vent, tenen el seu efecte en l’estat d’ànim de les persones.
No mostrem el mateix optimisme a la primavera que a la tardor. Som més vulnerables, més fràgils anímicament. L’estiu ens desinhibeix, afavoreix la comunicació i les relacions personals. Necessitem el contacte amb el sol, per sentir-nos bé…
Es tracta d’una qüestió de ritmes biològics, de tarannàs, que l’esser humà ha anat assumint i repetint al llarg de la seva història.
Avui ens hi fixem, per optimitzar l’estat d’ànim en temps d’estiu, per saber com la meteorologia afecta la salut mental. Per això hem convidat aquell metge de poble a la Costa Brava des de fa anys Catedràtic de Psiquiatra de la Universitat Autònoma de Barcelona i director de l’Institut de Neuropsiquiatria i addiccions del Parc de Salut Mar de Barcelona, ANTONI BULBENA.

Hi ha persones que són fidels al personatge públic que representen fins el darrer moment.
Ami Winehouse va ser una esplèndida cantant, vocalista excepcional que ben envolcallada per la industria musical, va reviure estetica i sonorament, el millor soul dels seixanta. Però també va ser una dona d’excessos, perduda, condiconada pels seus problemes d’addicció. Autodestructiva, mentre anava perdent veu i imatge pública.
Fidel a una de les cançons que la va convertir en un fenòmen de massa (em van fer anar a rehabilitació i jo vaig dir no, no, no, ) Winehouse es precipitava a l’abisme ens constatar que tot i el seu allunyament dels escenaris per superar els seus problemes amb l’alcohol i les drogues, retornava als escenaris una estrella en franca decadència.
Gires cancel·lades, discos a mig fer… Ami Winehouse va abdicar com a reina del soul contemporani.
Ahir la policia la trobava morta a casa seva. Les causes de la mort estant per determinar encara.
Amy augmentava el club d’ídols del pop i del rock, morts als 27 anys. Brian Jones poc després de ser acomiadat dels Rollings. Janis Joplin, per una sobredosi d’heroina. Jimi Hendrix, vencut per un càlcul erroni de pastilles per dormir. Jim Morrison, el líder dels Doors, per una fallada cardíaca o Kurt Cobain dels Nirvana, que es va disparar un tret al cap.
Però ens queda la seva música: la coneguda i la enregistrada que serà públicada com a material postum i que elevarà més encara la llegenda d’Ami Winehouse. Una dona que va ser fidel al seu personatge fins el darrer moment.
En parlem amb el periodista musical Luís Hidalgo.

Els adolescents són un espai immens de possibilitats. A les seves mans hi ha gran part del nostre futur com a societat. Ells són el futur, en aquest trànsit de la infantesa a la joventut, el moment de complexitat on es fixen els trets fonamentals que els servirà per escriure la seva vida. Un espai per modelar, on les experiències viscudes, bones i dolentes, tenen el seu pes en or.
Mirades a l’art d’educar en temps d’adolescencia que hem explorat cada diumenge a partir del Somriure de Plató. En la darrera secció de la temporada, Juan Sánchez Enciso fa balanç de les temàtiques tractades en aquesta secció durant la temporada en la que ha parlat d’adolescents i de les problemàtiques habituals patides en aquesta època de la vida.