En Cèsar té 18 anys. En porta quatre a Catalunya on va arribar per viure amb la seva mare, de qui havia viscut separat des dels primers anys de vida. La mare va venir de Perú per buscar un futur i una vida millor pel seu fill.
En Cèsar va ser criat pels avis. Ara sent nostàlgia dels qui considera els seus veritables progenitors i projecta una visió difuminada i complexa de la relació de present amb la seva mare. Res ha estat com pensava. El seu és el relat d’una profunda soledat.
Les emocions de qui es sent desplaçat, desorientat i confós. De qui no es capaç d’arrelar a una realitat que no és la seva. De qui perd els vincles. Malgrat la confusió en Cèsar no pensa en el retorn. Assumeix el deute contret amb una mare que s’ha sacrificat enormement per reescriure el futur.
El viatge del Cèsar ha estat complex i dolorós. Un relat emocional, un més, dels qui van jugar fort per disposar d’una oportunitat.
- Col·laboradors
- Assignatures pendents amb Imma Monsó
- El somriure de Plató amb Juan Sánchez Enciso
- Flexiblement amb Jenny Moix
- Futbol al divàn, amb Fabián Ortiz
- La finestra, el comentari d'Antoni Puigverd
- Postals globals amb Gabi Martinez
- Postals globals, amb Xavier Moret
- Postals locals, amb Rafael Vallbona
- Àngel o dimoni, cròniques a peu de gespa amb Juan Villoro
- Seccions
- Catsons reflexió
- Cineclub
- Comunitats
- Condició de mare
- Diàlegs
- Educació financera
- El joc de paraules
- Entrevista d'actualitat
- Espais Comuns
- Invocació amb Marti Noy
- Maneres de viure millor
- Manual de les preguntes desconcertants
- Músiques per ser feliç
- No tinc temps per pensar
- Setmanari
- Teatre-fòrum
- Tertulians ocasionals
- Visions CAT des d'ESP
- Visions de conjunt
- Personatges
- Maneres de viure
- ADN
- Apunts
- Destacats
- Visions de CAT des d'EU
- Vídeos




