El professor Juan Sánchez Enciso respon les preguntes i comentaris formulats pels oients del Maneres de viure, en concret, de l’Eulàlia, en David i d’en Xavier, en referència a les preguntes següents:
-Ens podem considerar que encara som un país reprimit?
-La capacitat dels adolescents de viure intensament les seves relacions?
-Els adults poden mirar de tenir una mirada més empàtica amb les relacions dels adolescents?

La filòloga Carmen Gallega escull una pel.lícula amb intenció per abordar un tema des de diferents perspectives, les vostres. Un fòrum obert on podeu expressar-vos, opinar i parlar sobre cinema i sobre la vida. Avui mirem CRUZANDO EL LÍMITE, que ens dóna peu a plantejar-nos avui com afrontar l’adolescència conflictiva d’algun ésser proper.
Cruzando el límite és una pel.lícula espanyola dirigida per Xavi Giménez que es va estrenar fa un any. Giménez ens narra la història d’un pare amb un fill adolescent amb una difícil relació. El pare decidirà redreçar la situació internant el seu fill en un centre per corregir la seva conducta, sense saber que en aquest “correccional” es practiquen tota mena de tortures i vexacions per aconseguir els objectius.

Escoltem el fragment de CRUZANDO EL LÍMITE i comencem a escoltar les vostres reflexions

Ens relacionem amb dificultat amb l’adolescència. Ens hi acostem amb una mirada de desconfiança i de desconcert, tot oblidant que un dia, també nosaltres varem transitar en condició de joves adolescents cap a la vida adulta. Oblidem les passions, els descobriments, les incertesses, els neguits, els dubtes i errors que vam cometre. Potser per això ens resulta gratificant mirar l’adolescencia a partir del Somriure de Plató.

Gestionar l’adolescència en temps de complexitat com els actuals no és fàcil. Però no cal patir. Tot passa, també aquest temps de dificultat i desconcert. I la biografia es continua construint si no dimitim de l’art d’educar, malgrat tot.
Plató somriu quan escolta coses com aquestes… com somriu un professor de secundaria que ara lluny de les aules interpreta l’adolescència com un període ple de reptes i d’oportunitats.

L’Adolescència és un període complex. Més encara en una societat com la nostra, en procés de revisió i relectura constant del manual d’instruccions. En un moment on tots estem una mica desorientats, l’adolescent transita més que mai en la incertesa.

Juan Sánchez Enciso ens proposa percebre l’adolescència amb uns altres ulls i aquesta temporada obrir el Somriure de Plató a tots els oients, per compartir experiències i neguits.

El procés de maduresa d’una persona es construeix a partir de la suma de seguretats individuals i col·lectives. Certeses que ens van modelant, que ens configuren per fora i per dins.

Per la Clàudia un diagnòstic d’escoliosi va marcar el trànsit, sempre complex, de la infantesa a l’adolescència.
Un moment on el cos canvia per dins i per fora. I per fora, la Clàudia creixia condicionada per aquelles cotilles que intentaven redreçar la seva malmesa esquena.

Quan es va alliberar i l’estructura del seu cos va redreçar-se per fora, la Clàudia va haver de refer-se per dins per donar la benvinguda a una nova persona. Un procés difícil, complex, que requereix comprensió i sovint d’ajut extern per acceptar-te i refer-se, novament, camí de la construcció personal.

A la secció El somriure de Plató, Juan Sanchez Enciso fa una reflexió sobre la negativitat i el desànim que se sol associar a l’adolescència.

Trobo a faltar asseure’m al seus llits. Ho vaig poder fer durant uns quants anys. Vaig aprendre unes quantes coses.
Ara sé que m’oculten coses. No volen explicar-me-les. És una bestiesa; segur que les entendria. Però són part de les seva pròpia vida. Truquen quan els ve bé, i esperen que siguem aquí, esperant la seva trucada…. m’he de mantenir a una certa distància. És la seva vida…
Aquest fragment de la novel.la “el millor lloc del món” de Rosa Cullell que ahir compartia un temps de conversa dins l’espai Maneres de viure i pensar, i que parla de quan els fills es fan grans, ens inspira per obrir El somriure de Plató, l’espai on parlem d’educació i adolescència al Maneres de viure. Temps de complexitats. Temps de renuncies per construir noves realitats. En Juan Sánchez-Enciso ens parla de la importància de la construcció de la masculinitat a partir d’un text periodístic que va escriure un exalumne seu, en Joel.

Els adults són referents pels adolescents, per tant és important que aquests es mostrin tal com són i no amaguin les seves emocions ja que els seus fills en prendren exemple. Aquest és el punt de partida del professor Juan Sánchez Enciso que desenvolupa durant la secció d’avui, centrada en la importància de la intel.ligència emocional.

Les nostres reaccions, els moviments, les possicions que prenem davant els petits i grans problemes que van sorgint en la vida de cada dia, les respostes que construim, les ideologies que defensem… tot allò que publiquem com a reflex de la nostra forma de ser adulta, té un reflex, una projecció en la percepció de la realitat del noi i noia adolescent.
Els adults esdevenim referents per l’adolescent.
Potser no els més propers, pares i mares principalment, dels qui s’allunyen. Però sí altres adults que conformen part del seu paisatge quotidià.
Dels adults com a referents dels adolescents, en parlem avui en aquest temps on reflexionem sobre adolescència i educació.

L’adolescència és una època que pot ser crítica per alguns joves que fa que es dispersin i deixin de ser els alumnes brillants que havien estat fins ara. Arribats a aquest punt, cal motivar-los. El professor Juan Sánchez Enciso reflexiona sobre les causes d’aquesta desmotivació.