Acabàvem la setmana amb un consell de ministres on el govern de Mariano Rajoy admetia que no crearà ocupació fins el 2016 i presentava el pla estatal de reformes destinades a millorar la situació de crisi.
Fem una valoració d’aquestes mesures amb Oriol Amat, catedràtic d’economia financera i contabilitat de la Universitat Pompeu Fabra.

La victòria de Beppe Grillo a Itàlia és el punt de partida de la tertúlia d’avui i que serveix per reflexionar de com el ciutadà digereix el maremàgnum de casos de corrupció que estan esclatan de manera constant les darreres setmanes. D’aquest i altres temes en parlem amb les tertulianes ocasionals que ens acompanyen avu, que són: l’Irene Martinez, cap de comunicació d’una entitat pública i dona compromesa, especialment preocupada pel futur dels joves. També és amb nosaltres la Mercè Mestres, presidenta de l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelna, llicenciada en dret que ha treballat a l’administració fins a jubilar-se. Ara dedica bona part del seu temps lliure a la lectura i a les plantes. I completa la tertúlia la Mercè Campo,antropòloga social. Les seves ganes de descobrir nous móns i maneres de viure la van dur a Pequín on s’hi va estar quatre anys. A la tornada a Barcelona, parlant un xinès perfecte, treballa en diferents projectes relacionats amb la comunitat xinesa casa nostra.

Encetem la primera tertúlia de l’any i ho fem un dia especialment important per als més petits. El matí de reis durant el qual totes o quasi totes les il.lusions es fan realitat. Ja no caldrà aturar-se més a aquell aparador on hi ha la disfressa de princesa o el camió excavadora perquè els reis han fet realitat els nostres somnis. Somnis d’infants que prenen especial rellevància en un dia com avui. malgrat la crisi, malgrat el context poc favorable, malgrat que moltes llars pateixen els estralls de l’atur avui els nens somriuen. Comencem la tertúlia de Maneres de Viure, una tertúlia poc convencional on persones anònimes, de procedència, formació i opinions molt diverses s’asseuen a dialogar.

L’esclat de la crisi va convertir l’economia en l’argument hegemònic de la vida pública. La política ha estat vençuda, ha quedat lligada a les necessitats d’un moment d’extrema complexitat on el futur sembla molt difícil de visualitzar.
Un canvi de dimensió, la fi d’una època… el segle XXI, que encara no ha arribat a la majoria d’edat, està desenvolupant una personalitat pròpia, en molts sentits única… incertesa i caos, desequilibris notables en les grans economies planetàries, noves relacions comercials, canvis en els governs, creixents desigualtats, nous equilibris en els poders mundials… símptomes globals, però que a escala més pròxima poden ser clarament detectats.
Al llarg d’aquest segle XXI, India serà el país més poblat del món. La Xina el més productiu i Estats Units el més ric en renda per càpita.
Aquest són els elements que analitza el nostre convidat d’avui a l’espai Visions de Catalunya des d’Espanya, el catedràtic d’economia EMILIO ONTIVEROS, en un llibre escrit conjuntament amb l’analista MAURO GUILLEN, “UNA NUEVA ÉPOCA, los grandes retos XXI. [continua...]

 Inestabilitat laboral, atur, pujada de preus i serveis, no poder fer front a la hipoteca o no arribar a final de mes són càrregues que sumen en negatiu. Ja hi ha alguns estudis que han establert una estreta relació entre la situació de crisi que vivim i els problemes de salut, sobretot els associats a quadres d’angoixa, depressions i fins i tot suïcidis… Segons un estudi recent realitzat a Catalunya entre la població de 15 a 85 anys el nombre de persones en tractament psicòlogic ha augmentat significativament en els moments clau de la recesió. Per parlar de crisi i salut mental hem convidat Sergi Raventós, llicenciat en Sociologia i diplomat en Treball social; treballa en la reinserció laboral de persones amb malalties mentals i és membre fundador de DEMPEUS PER LA SALUT PÚBLICA.

Ens resulta difícil entendre el que està passant al món, cap a on va, què ens espera en les properes dècades o com afectaran els canvis a Europa, Espanya i Catalunya. Els temps actuals es caracteritzen per la pèrdua de valors morals, certituds i referents. En un entorn tan canviant, i en el qual tot s’hi barreja, ja no hi ha models a seguir; les ideologies són, com sempre han estat, instruments de dominació; la ciència es posa sovint al servei de qui paga; les religions es converteixen novament en un lloc de refugi; la majoria dels mitjans de comunicació serveixen als seus interessos i freqüentment, la cultura és l’eina per dominar les ments. Sembla que ja no existeixen principis, valors o idees en què creure. El resultat és una enorme desinformació i una pèrdua de confiança en les administracions, els polítics, els científics, les religions, els mitjans de comunicació i les institucions en general. Això genera malfiança, incredulitat, escepticisme i porta al desinterès per tot allò que no sigui immediat, proper, tangible i que ens afecti directament. Així no es pot construir un país. [continua...]

L’actualitat econòmica ha protagonitzat els darrers titulars informatius aquesta setmana i, per aquest motiu, són motiu de reflexió per part dels nostres tertulians ocasionals, que avui són els següents:
Fèlix Eroles, té estudis de magisteri i filosofia. Des de fa uns mesos està a l’atur, després de viure un expedient de regulació a l’empresa en la que treballava. És un home molt actiu en les reivindicacions per la custòdia compartida dels fills.
Mariona Masferrer,psicòloga de formació, professió que va exercir durant 18 anys fins que va plegar per dedicar-se a l’escriptura. És membre del grup Gospel viu
Agustí Commoto, nascut a Buenos Aires i viu a Catalunya des de l’any 1.999. És il.lustrador de contes infantils. Li interessa la Història i segueix de prop l’actualitat.

La crisi ha entrat de ple a les universitats. A la minva de pressupostos que els centres arrosseguen des de fa anys s’hi sumen ara les retallades no només pressupostàries sinó també de docents, la reducció d’estudis universitaris i l’increment del preu de les matrícules de cara el curs vinent. Un debat obert que ha dut aquesta setmana la comunitat universitària a una nova jornada de vaga a les universitats públiques catalanes.
Universitat, inversió de futur que requereix un tracte especial en temps d’ajustos.
Pere Solà és catedràtic d’Història de l’Educació a la UAB i amb ell repassem avui el futur d’una intsitució que amb els anys ha perdut els vincles amb la sinceritat i com a conseqüència d’això pes en les decisions de la vida pública catalana.

Escoltem els sons més destacats de la setmana que deixem enrere i parlem amb el President del comité organitzador del 13e congrés del Partit Popular Català, Enric Millo, que se celebra aquest cap de setmana.

Aquesta és la pregunta que planteja la filòsofa Carmen Gallego al Cineclub prenent com a punt de partida la pel.lícula The Company Men, Escrita i dirigida per John Wells posa damunt la taula el drama de l’atur. Protagonitzada per ben afflek, Tommy Lee Johnes i Chris Cooper, entre d’altres.
Bobby Walker ha aconseguit el somni americà. Té una bona feina, un matrimoni estable i un fill encantador. Un porshe al garatge de casa i bona mà per al golf. Quan la compani per la qual treballa decideix reduir la seva plantilla ell és una de les persones que es queden a l’atur. A partir d’aquest moment Bobby haurà de replantejar-se la seva vida i el seu paper de marit i pare.

Les causes i conseqüències de la vaga del 29 de març són motiu de reflexió a la nostra tertúlia a la que avui participen
TERESA RIBALTA. És metge especialitzada en Anatomia Patològica. Exerceix a la sanitat pública, al mateix temps que imparteix classes de la seva matèria a la Universitat de Barcelona. És una persona atenta a l’actualitat i a la realitat que l’envolta, com ho ha demostrat a través del nostre programa: és una fidel i activa seguidora del Maneres de viure.
MARIONA MASFERRER. És psicòloga de formació, professió que va exercir durant 18 anys fins que va plegar per dedicar-se a l’escriptura. Està a put d’aparèixer la seva cinquena novel·la. També escriu poesia. I canta: és membre del grup Gospel Viu.
IRENE MARTINEZ. És mestre. Durant més de 20 anys ha desenvolupat tasques en àmbits relacionats amb els serveis a joves, dones i educació i actualment treballa com a cap de comunicació d’una entitat pública.