Condició de mare descobreix el relat de vida d’una vintena de personatges populars a partir dels records i les experiències viscudes en primera persona per la seves mares. Una visió original que ens permet descobrir detalls molt íntims de la biografia de personatges públics, alhora que ens aporta reflexions molt singulars sobre l’educació, la relació entre mares/pares i fills o la manera com determinades decisions afecten el trànsit cap a la vida adulta. Condició de mare és, també, el relat d’un temps i d’un país, en la mesura que ens ofereix una suma d’històries sobre com ha estat el camí cap a l’èxit personal o professional. En cada personatge es genera una reflexió educativa i sentimental, que pot ser útil en l’art d’educar els fills. [continua...]

Dimecres el Parlament de Catalunya aprovava la Declaració sobiranista amb 85 vots a favor i 41 en contra. Una votació que ha posat de manifest la voluntat de continuar fent camí cap a la independència i que ha fet aflorar desacords, i desavinences entre partits i dins dels mateixos partits polítics. Maneres de veure un procés que ha de donar més autonomia a Catalunya. Un moment en què molts consideren que cal remar en una mateixa direcció; moment en què no es poden deixar caps per lligar perquè les negociacions, si hi són, amb Espanya seran intenses. [continua...]

L’Albert Solé és fill d’en Jordi Solé Tura i Anny Bruset. Dos rebels compromesos que van viure la seva història d’amor en la clandestinitat. Una tradició política traspassada de generació en generació. Forjada a Cal Pinyonaire, una masia situada al bell mig de Mollet del vallès. Una família, la d’en Jordi i la de l’Albert, amb un ferm compromís polític, d’esquerres i íntimament lligat a Catalunya.

Us oferim el quart i darrer lliurament de la conversa fragmentada de gener transitant amb els tres germans Roca pel Celler de Can Roca, un dels millors restaurants del món, crescut en un barri de la perifèria de Girona. Converses que donen valor al diàleg i a l’espai per on aquest es produeix.
Deliciosa conversa fragmentada compartida en cinc lliurament aquest mes de gener que ens ha permès transitar per un dels millors restaurants del món: el celler de Can Roca, acompanyats dels tres germans, en Joan, en Josep i en Jordi.

Conviuen amb nosaltres. Les sirenes sovint passen de llarg, no s’aturen però el seu so tan ben identificat ens fa saltar el cor, una vegada i una altra. Són alerta, auguri de mals presagis, constatació que en algun lloc algú o alguna cosa està en perill. Les sirenes formen part del mapa sonor de les nostres vides. El seu so estrident estimula un poema a l’arquitecte i poeta Martí Noy.

Xavier Moret és un periodista de raça. Ha estat testimoni de canvis històrics que han modificat el sentit dels seus viatges. Observador de maneres de viure riques i diverses cada setmana ens envia una postal sonora que creix a partir de l’anècdota. Avui una estada al llac Titicaca on la vida és tan senzilla que tot i les dificultats no costa viure-la.

Avui afegim dos dialoguistes més per conversar sense interferències sobre un tema important, gruixut. Volem parlar de la Justícia. Ens plantegem si la Justícia és “justa”, precisament. Una ocasió per parlar amb dos convidats de luxe que, en un llibre que acaben de publicar reflexionen sobre aspectes rellevants de la qüestió. Un llibre que ens sobtarà, perquè parla del franquisme i de la transició… fins als nostres dies, i qüestiona profundament la idea generalitzada de que entre la dictadura franquista i la democràcia a Espanya hi va haver una transició política modèlica. [continua...]

Tinc a les meves mans un llibre sobre la ment, els sentits i les percepcions escrit per un científic que ens sacseja cada cop que ens visita. El títol de l’obra és prou explícit: “Cómo percibimos el mundo. Una exploración de la mente y los sentidos”. Però el material és complex. La virtut del llibre, de l’autor, és fer comprensibles conceptes força enrevassats.
Compartir el coneixement, divulgar-lo, fer-lo entenedor només pot ser obra d’un “savi generós”, com molt bé se’l defineix en el pròleg del seu llibre. Avui compartim conversa amb el professor IGNACIO MORGADO.

Avui volem afegir una visió conjunt al mapa dels sentiments. Aquell llarg recorregut vital que va confegint les nostres febleses i seguretats. Que va definint el nostre benestar personal, malgrat les circumstàncies, que ens fa ser millors amb nosaltres mateixos i amb els altres.
en parlem avui amb el doctor en psicologia Javier Urra, que acaba de publicar el llibre “Mapa sentimental, alcanza la estabilidad emocionals conociendo tus sentimientos”
Javier Urra va ser el primer defensor del menor d’Espanya, ha treballat durant molts anys en àmbits de conflicte en joves i adolescents. És director d’Urrainfancia, impulsa diferents plataformes de divulgació, participa en diferents mitjans de comunicació. Ha escrit nombrosos llibres, centrats en l’educació pares fills i en la recerca i el treball en l’àmbit del benestar personal.

El filòsof Josep Muñoz-Redón reflexiona sobre la velocitat, de la que des de l’ambit de l’estètica, ja en va parlar al seu Manifesto futurista al 1909 en Filippo Tommaso Marinetti que la considera com un dels elements més rellevants de la nostra època que trasbalsava la manera de ser de tothom. Tot el manifest no para de fer lloances d’aquesta i del canvi de ritme que va suposar en l’època. Muñoz també reflexiona sobre com científicament la velocitat ha servit de metàfora de la nostra època i de com en va parlar filosòficament en Paul Virilio que s’hi va referir com a tromomania, causant del síndrome de la pressa que estem vivint. També apunta com històricament s’hi va referir Giacomo Marramao que fa una relació entre pressa i velocitat.

Avui us volem parlar del què popularment es coneix com la “caixa tonta”, la televisió. Etimològicament ve dels mot grec “tele”, lluny i de la paraula llatina “visionem”. És la què tècnicament es coneix com a sistema per la transmissió i recepció d’imatges en moviment i so a distància que fa servir un mecanisme de difusió. La transmissió es pot fer mitjançant ones de ràdio, per xarxes de televisió per cable, televisió per satèl.lit o IPTV. El receptor de les senyals és el televisor.
La televisió és el mitjà de comunicació de masses per exel.lència, i tot i la seva lògica evolució paral.lela a l’evolució de les noves tecnologies, també ha fet cambiar els hàbits a l’hora de veure-la. Als seixanta, era l’excusa perfecte per reunir a tota la familia a davant de la petita pantalla. Ara podem veure la televisió fins i tot a través de la pantalla de l’ordinador o d’un smartphone.
Parlem de televisió amb un dels crítics i analistes més reconeguts d’aquest mitjà, en Ferran Monegal, crític de televisió del diari El periódico des del 1993 i director i presentador del programa Telemonegal a Barcelona Televisió des de setembre de 2003. També col·labora al programa “Júlia en al Onda, a Onda Cero.