‘Apunt Solidari d’avui torna a tractar el tema de l’envelliment, de la gent gran. Ens portes el tema de “l’envelliment actiu” i ho fas amb un dels promotors d’aquest corrent, Eduard Clapés, que dirigeix la residència “Can Matacàs”. Una residència on els que hi viuen fan una revista, d’alguna manera, doncs, es converteixen en periodistes. La revista la dirigeix Paloma Cordón. Que també ens acompanya. I també comptem amb la presència de la gerent de la residència “Can Matacàs”, Visitación Díaz.
El músic i cantant nord americà, John Maus, ha publicat aquest mes de juny el disc “We must Become the Pitiless Censors of Ourselves”. L’artista d’Austin ens transporta al passat sense deixar de renunciar al present. 
El Xavier Vinader ens presenta, com fa cada setmana, una nova història policial. Aquesta setmana parlem amb el sergent de la policia autonòmica i cap de la Unitat Central de Mitjans Aeris, també coneguda com el servei Hèlix.
El passat dilluns va iniciar les seves sessions el Tribunal Internacional per jutjar els crims comesos pel règim del Khemers Rojos a Cambotja. Un règim que va causar la mort de gairebé 2 milions de persones entre els anys 1975 i 1979. Van ser executades o van morir de fam o malalties a camps de treball o d’extermini, per un dels règims més perversos que ha estat capaç de construir l’ésser humà. El Tribunal que té com a acusats quatre dirigents del règim de Pol Pot d’entre 79 i 85 anys, s’hauria d’haver constituït fa ja temps, ja que neix de l’acord entre L’ONU i Cambodja signat l’any 2003, després d’unes llargues negociacions. Però, per diferents motius no s’ha posat en marxa fins aquesta setmana. De Cambotja i dels Khemers Rojos en parlem avui al Conflictes del Món amb Xavier Rius Sant .
El número 105 de la revista “Sàpiens” corresponent al mes de juliol, que estrenem demà, dedica el seu reportatge central a “La revolució dels clavells”. El presenta com a “Portugal,1974. La revolta que va posar fi a la dictadura més llarga d’Europa”. L’autor del reportatge és l’escriptor Lluís Busquets i Grabulosa, amb l’assessorament de l’historiador Josep Sánchez Cervelló. Compta també amb una entrevista amb Otelo Saraiva de Carvalho, l’estratega de la revolta.
A mitjans de març, començaven les protestes ciutadanes multitudinàries a Síria. Ciutadans d’aquest país es mobilitzaven i demanaven la caiguda del règim de Bashar al-Assad. Unes manifestacions que ja han deixat més de mil víctimes mortals.
Tot i les constants morts de civils, la resposta de la comunitat internacional no ha estat la mateixa a Síria que, per exemple, a Líbia. Tampoc la dels mitjans de comunicació, sobretot, per la dificultat de trobar interlocutors i pel bloqueig informatiu. Des del primer moment, el règim sirià no va permetre que periodistes estrangers entressin al país per a cobrir els esdeveniments.
Avui parlem de la situació de la Síria revolucionària i del que en recull la xarxa, que ha estat la gran aliada de les protestes ciutadanes. Ho fem amb la damasquina -per part de pare- Leila Nachawati, col·laboradora de Periodismo Humano. Un mitjà digital amb el qual -cada setmana- connectem per fer-nos ressò del què ocorre al mon des d’una vessant humana.
La responsabilitat social arriba, fins i tot, als “arxius”. Ens ho explicarà, avui, Alba Espargaró, cap de Responsabilitat Social de la Diputació de Barcelona, en la seva secció del “Entretots”. I ho farà de la mà de la cap de l’Arxiu i Gestió Documental de la Diputació, Fina Solà, que, a més d’arxivera, és membre fundadora de l’associació solidària “Arxivers sense Fronteres”. Mantindrem aquesta conversa just dues setmanes després que se celebri el Dia Internacional dels Arxius.
En parlem amb l’activista Alejandro Fernández.
Amb un resultat ajustat, només quatre vots de diferència, finalment el nou director general de la FAO serà el brasiler José Graziano da Silva i no l’espanyol Miguel Ángel Moratinos.
El repte més gran que se li presenta ara a da Silva, al capdavant de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació, és el d’aconseguir reduir la fam al món a la meitat de la que hi havia el 1990. Aquest és, com a mínim, un dels principals objectius del mil·leni fixats pels països de les Nacions Unides per al 2015. Queden, doncs, només quatre anys per davant i, en canvi, molta feina per fer. Segons dades de la pròpia FAO, l’any passat, 925 milions de persones patien desnutrició. Una xifra altíssima, però menor a la del 2009, que es previa que seria històrica.
José Esquinas va treballar més de 30 anys per la FAO. Aquest expert en genètica, considera que per preservar la seguretat alimentària és fonamental la diversitat biològica.
Al Món educatiu que, com cada dimecres, ens acosta la Clara Darder, coach empresarial i familiar, directora de l’Institut de Salut i Assessorament per a la família ISAF. Avui parlarem de les noves matriculacions dels estudis universitaris on hi figura una nova regulació que canviarà de manera substancial a l’accés a la universitat.
Si fins ara , gràcies a la popularització de la universitat pública, en les darreres dècades, s’havia produït un important canvi social, ja que per primera vegada havia permès l’accés en massa als fills de la classe treballadora i, per tant, teniem un major nombre de persones formades en la nostre societat. Ara al setembre, la universitat canviarà substancialment.
Ho parlarem amb Edu Casas, estudiant de 2on de Batxillerat que acaba d’aprovar la selectivitat i Andrea Sevilla, estudiant de 2on de polítiques.
Enmig d’unes protestes ciutadanes multitudinàries, i d’una vaga de 48 hores, la dissetena vaga en el darrere any, finalment, Grècia, ha aprovat avui un espectacular pla de retallades que li permetrà rebre el cinquè tram del Fons Monetari Internacional i la Unió Europea. Es tracta, en concret, d’un préstec de 12 mil milions d’euros. Això sí, el preu que hauran de pagar el grecs durant el propers anys, com a mínim fins al 2015, és altíssim. I d’aquí el malestar generalitzat. Amb aquest pla, l’Estat preveu ingressar més de 28 mil milions d’euros en impostos i 50 mil més per privatitzacions d’empreses estatals. En total, 78 mil milions d’euros.
Per fer-ho, entre d’altres coses, se suprimiran 150 mil llocs de treball públics, es retallaran per segon any consecutiu els salaris, l’IVA per bars i restaurants passa del 13 al 23 per cent i s’imposarà un impost anomenat ” solidari “, d’entre l’u i el 4 per cent a les rendes més altes. Al “TOTS PER EUROPA”, avui, Grècia, protagonista. Ho serà en conversa amb Alexandre Muns, professor d’Integració Europea i Institucions Econòmiques Internacionals a Escola Superior de Comerç Internacional – Universitat Pompeu Fabra. Amic, també, del Tots per Tots.
La Conxita és professora. Ha viatjat per diferents països, però ha pogut combinar la seva professió, la de docent, amb la seva passió: viatjar.
Com a professora ha anat a conèixer les escoles de Senegal. Ha fet rutes solidàries per Amèrica Llatina. Ha conviscut amb diferents famílies de Costa Rica, entre d’altres.
Aquests viatges l’han transformat i l’han motivat a publicar un parell de llibres: el primer, VIATJAR COM A TRANSFORMACIÓ. UNA EXPERIÈNCIA A L’AMÈRICA LLATINA. I avui és al Tots per Tots perquè acaba de publicar UNA EXPERIÈNCIA A ETIÒPIA.
El periodista Miguel Jara és expert en sanitat i ecologia. Edita el blog de referència www.migueljara.com i és corresponsal de la prestigiosa revista British Medical Journal. Ha publicat llibres com “Traficantes de salud: Cómo nos venden medicamentos peligrosos y juegan con la enfermedad” i el que ens presenta des de Madrid “Laboratorios de Médicos. Viaje al interior de la medicina y la industria farmacéutica”. Ens explica que a l’àmbit sanitari s’ha institucionalitzat la compra de voluntats.
