Els urdús són tots aquells parlants d’aquesta llengua que porta el mateix nom i que és l’idioma oficial del Pakistan, tot i que només el parla un 8% de la població. La majoria són refugiats musulmans que van marxar de l’Índia quan la colònia britànica es va esquinçar i ara són l’elit social i econòmica del país. Al “Ètnies del món” d’aquest dilluns parlem dels urdús. Ho farem amb la presidenta de l’Associació cultural, educativa i social operativa de dones pakistaneses (ACESCOP), l’Huma Jamshed

De la mateixa manera que trobem indígenes a l’Amèrica Llatina o l’Àsia, també n’hi ha a l’Àfrica. Són petits grups, alguns en perill d’extinció, que mantenen tradicions mil·lenaris i la seva cultura pràcticament no ha canviat durant els darrers segles. Aquests dies el Centre d’Estudis Africans organitza unes jornades per donar a conèixer la situació d’aquests pobles subsaharians. Parlem amb el coordinador del CEA, Eduard Gargallo.

Dilluns 20 vem parlar sobre els bubis -o ‘bàtxus’, com en realitat es diuen a ells mateixos- amb l’Edmundo Sepa. El seu nom és Kopessese, que vol dir ‘el generós’, però l’arribada del colonialisme a Guinea Equatorial (i en conseqüència, del cristianisme) va fer que passés a tenir un nom cristià.

L’Edmundo és sociòleg, i president de l’ONG ETANE. A més d’escriure artícles i estudis, ha publicat el llibre “Els negres catalans”.

Els bubis són una ètnia de guinea ecuatorial formada aproximadament per un 15% de la població a Guinea. La majoria viuen a l’illa de Bioko, on va néixer l’Edmundo. Des de la colonització espanyola, la comunitat ha hagut de patir la repressió de l’ètnia majoritària del país, els fang, i a dia d’avui encara pateixen marginalització dins el seu propi territori.

Dilluns 13 vem parlar sobre els wolof amb en Sidi Seck. … Va néixer al Senegal, és poeta i escriptor, i desde fa anys és el director de la seva pròpia editorial, Takusan Ediciones.

Els wolof són una ètnia de l’Àfrica subsahariana formada per cinc milions de persones repartides principalment a Senegal, Gambia i Mauritània. Segons els experts, aquest grup té el seu origen a la Vall del Nil i s’han trobat moltes similituts entre el seu idioma i l’egipci antic.

Dilluns 23 de maig vem conéixer la comunitat cristiana d’Egipte, els coptes. Ens va acompanyar a l’estudi en Ragai Guirguis, portaveu dels coptes residents a Barcelona.

Els coptes són una minoria cristiana molt arrelada a Egipte. Actualment formen el 10% de la població egipcia, el que representa uns 12 milions de persones. Els darrers enfrontaments a El Caire entre aquesta comunitat i la musulmana han tornat a posar en evidència la tensió que mantenen les dues religions al pròxim orient.

El Centre d’Estudis Amazònics és una ONG que investiga, recupera i actualitza el llegat de les ètnies de l’Amazonia. Treballen principalment a Bolívia, a la regió del Beni. És un lloc on les restes antigues demostren que allà es va desenvolupar una cultura agrícola molt rica i, a més, aplicable en l’actualitat.

Dilluns 16 de maig vem parlar sobre la cultura antiga dels indígenes del Beni amb en Pep Barba, fundador i actual president del CEAM.

A l’Ètnies del Món del passat 4 d’abril vem parlar sobre els mandinga amb en Kalilu Jammeh. Ell és d’aquesta ètnia, va néixer a Gàmbia i desde fa uns any viu a Sant Pere de Ribes. És president de l’ONG Save the gambian orphans (http://astgo.org/) i autor del llibre ‘El viatge de Kalilu’.

Els mandinga o malinké són un grup ètnic africà format per 13 milions de persones. Estan repartides en diferents paísos del nord.oest del continent i els diferents dialectes que parlen provenen de la branca del mandé.

Al darrer Ètnies del Món del mes de març vem parlar sobre els zàpara amb l’Associació Piatsaw. Van ser amb nosaltres els membres de l’entitat Andrés González i el Raúl de la Morena, que han conviscut amb els zápara i fruit d’aquest intercanvi cultural han el·laborat un documental i una exposició de fotografía que aquests dies es pot veure a la seu de VisionFilms, al carrer Alcolea 115, a Barcelona.

Els zàpara són una ètnia que viu a la frontera entre el Perú i l’Equador. La colonització en el passat, i la guerra i la pressió de les múltinacionals en el present, han reduit la comunitat a tan sols un miler de membres. Malgrat ser pocs, aquest poble indígene, manté vives les seves tradicions i l’any 2001 van ser declarat patrimoni oral i immaterial de la humanitat.

A l’Ètnies del Món del passat 21 de març vem parlar sobre els Dongria Kondh amb la portaveu de l’ONG Survival, Raquel García, coordinadora de la secció d’Àsia de l’entitat. Survival ha fet difusió durant molts anys de la cultura dels Kondh i ha lluitat pels seus interessos davant els abusos de la multinacional Vedanta, que vol aprofitar-se dels minerals de la muntanya sagrada on viuen.

Els Kondh són una comunitat indígena de l’Índia situada a la costa est del país. Està formada per unes vuit mil persones, que a sí mateixes els agrada dir-se ‘járnia’, que vol dir ‘guardians dels rierols’.

A l’Ètnies del Món del dilluns 14 vem parlar dels fulani, també coneguts amb el nom de peül o fulve. Ho vem fer amb en Sam Amadou, de l’ètnia fulani i nascut a Senegal. Actualment treballa per l’entitat ACISI, l’Associació per la Cooperació, la Insersió Social i la Interculturalitat,i també és representant de la Coordinadora d’Associacions Senegaleses.

Els fulani són un dels pobles nòmades més grans del món. La majoria són del Sahel, però també els podem trobar en països  com el Senegal, el Camerún o Guinea. Aquest col·lectiu, format per uns 25 milions de persones, va ser dels primers grups africans que va abraçar l’islam.

A l’Ètnies del Món del passat 7 de març vem parlar sobre els Mentawai amb l’antropòloga Marta Alonso Ortiz, autora del llibre ‘Siberut, l’illa dels homes flor’, que parla sobre com viuen i com son els membres d’aquesta comunitat.

Els mentawai són una de les moltes ètnies d’Indonèsia, que viu en  unes illes que porten el seu nom. Són un col·lectiu seminòmada, format per unes 60 MIL persones i són fàcilment reconeixibles perquè s’afilen les dents i decoren el seu cos amb flors i tatuatges.

A l’Ètnies del Món vem dedicar el darrer dilluns de febrer a parlar dels guaraní. Ho vem fer amb l’Alícia Vanny, presidenta de l’’Associación de Paraguayos y Amigos de Paraguay de Barcelona’.

Els guaraní són una ètnia que viu repartida entre el Paraguay, el Brasil, Bolívia i l’Argentina. No queden gaires comunitats indígenes guaranís, però es calcula que hi ha uns 10 milions de persones que tenen algun avantpassat d’aquesta ètnia. La majoria viuen al Paraguay, i de fet, el nom d’aquest país prové de l’idioma guaraní, i vol dir ‘lloc on hi ha molta aigua’.

A l’Ètneis del Món del dilluns 21 vem parlar sobre els armenis amb la Lusik Bazeyan. Ella és armènia, va viure durant 30 anys al seu país natal i ara està afincada a Manresa. A Armenia era professora de cant, i de fet, aquí també ha mostrat les seves qualitats participant en la gravació d’un disc multicultural en el que canta una cançó tradicional del seu país.

Els armenis són un poble del Càucas que va aconseguir un estat propi l’any 1991 després de la desintegració de la Unió Soviètica. Són un poble força dispers, i es calcula que a Espanya viuen unes 50 mil persones d’aquesta comunitat, la majoria a València. Malgrat tenir una cultura mil·lenària, aquesta comunitat serà recordada pel genocidi que van patir en mans dels turcs.